Nit d'òpera: PUCCINI
150è aniversari (1858 - 2008)

Manon Lescaut, La Bohème,
Madama Butterfly, Tosca, Turandot...

En motiu del 150è aniversari de naixement del cèlebre compositor d'òperes italià Giacomo Puccini, es farà una vetllada operística on s'interpretaran alguns dels passatges més brillants i emotius de les seves principals obres.

Intèrprets:
Miki Mori (soprano), Maribel Ortega (soprano), Vicenç Esteve (tenor), Stanislas Arráez (tenor), sota la direcció musical al piano de Stanislav Angelov.

Giacomo PUCCINI

Compositor italià, Giacomo Puccini va néixer a Lucca el 22 de desembre de 1858, descendent d'una llarga dinastia de músics i compositors locals.

El seu pare, organista de la catedral de Lucca, va morir quan ell tenia tan sols sis anys, deixant vacant, segons les costums gremials de l'època, el càrrec d'organista que hauria d'ocupar Giacomo un cop hagués acomplert la formació adequada. Tot i que el talent musical del noi era evident, era un jove força trapella, dispers i no del tot aplicat (són conegudes algunes anècdotes seves força divertides, com la del dia en què va vendre alguns dels tubs de l'orgue de l'església i va enginyar-se-les per connectar la resta i evitar que es trobessin a faltar). El 1876, després d'assistir a l'estrena de l'Aida de Verdi a la ciutat de Pisa, el desig d'ampliar el seus coneixements musicals el van portar a traslladar-se a Milà on, gràcies a una beca concedida per la reina Margarida de Saboya, va poder ingressar al Conservatori i estudiar amb mestres com Ponchielli i Arrigo Boito. Com a treball de final carrera va composar la seva primera òpera en un acte, Le Villi, que, tot i ser desestimada en el concurs de l'editorial Sonzogno segons sembla per la mala cal·ligrafia del manuscrit presentat, va cridar l'atenció del prestigiós editor Ricordi i va ser estrenada a Milà el maig de 1884.

La casa Ricordi va oferir la seva protecció al jove compositor, cosa que va permetre-li aventurar-se en la seva carrera com a operista. Malgrat tot, degut en bona mesura als dubtes i la dilació en el procés creatiu que l'acompanyaran tota la vida, haurem d'esperar a l'any 1889 per a veure estrenada la seva segona òpera Edgar que obtindrà un gran èxit a Lucca, tot i passar desapercebuda a l'estrena milanesa. La seva consagració com a compositor operístic arribarà, com en el cas de Verdi, amb la seva tercera òpera Manon Lescaut, estrenada a Torí l'any 1893. Tres anys després arribaria el torn de La Bohème, que tot i la fredor inicial amb què va ser acollida la seva estrena torinesa ben aviat va esdevenir una òpera d'èxit arreu d'Europa. Quatre anys després, en uns moments de plena agitació anarquista a la capital italiana, Puccini va estrenar la seva Tosca al Teatre Costanzi de Roma, una estrena que va ser ben acollida a pesar dels temors a un atemptat anarquista i, casualitats de la vida, dirigida pel mateix director d'orquestra, Leopoldo Mugnone, que anys abans havia viscut el tràgic atemptat del Liceu mentre dirigia el Guillem Tell de Rossini.

L'estrena de la seva òpera següent, Madama Butterfly, en la qual Puccini s'inseria en la moda de l'exotisme i l'orientalisme, maquillant la seva partitura amb efectes i recursos de ressonàncies orientals, va esdevenir un fracàs sonat a l'Scala de Milà, tot i que la seva estrena a Brescia, dos mesos després, i la posterior difusió pels teatres europeus l'acabessin convertint en un dels títols més apreciats del compositor. En aquells dies, però, la seva vida privada no estava passant per les millors circumstàncies. Un accident d'automòbil, vehicles pels quals Puccini sentia una admirable passió, i un desafortunat episodi familiar provocat per les acusacions infundades de la seva esposa Elvira, que l'acusava d'infidelitat amb una criada que va acabar per suïcidar-se al veure's falsament difamada, van apartar-lo momentàniament de la seva activitat creativa. La seva represa als escenaris tindrà lloc a Nova York amb l'òpera La fanciulla del West, estrenada el desembre de 1910. A aquesta van seguir La rondine, estrenada el 1917 a Montecarlo, i el retaule operístic conegut com Il Trittico, integrat per les tres òperes breus Il tabarro, Sour Angelica i Gianni Schicchi (Nova York, 1918).

Després d'un dels seus habituals períodes dubitatius i d'incertesa creativa, va decidir-se a abordar un nou drama de temàtica oriental: Turandot. Durant la seva composició, la salut de Puccini va començar a minvar i li va ser diagnosticat un càncer de gola, provocat per la seva incorregible addició al tabac. A la seva mort, el 29 de novembre de 1924, poc després d'haver-li estat practicada una infructuosa operació a Brussel·les, va deixar la seva òpera pòstuma pràcticament finalitzada, sent-li encarregada a Franco Alfano la tasca de concloure'n la partitura. L'obra va ser estrenada l'abril de 1926 a l'Scala de Milà, sota la direcció d'Arturo Toscanini.

L'extraordinari èxit de les seves òperes per arreu del món l'han convertint en un dels compositors més populars i universals dels darrers cent anys, amb una presència aclaparadora de les seves obres en gairebé totes les temporades operístiques del planeta any rere any.

Ovidi Cobacho Closa