MISHIMA

Tardes que esclaten com si fossin matins, aspirar a ser una cançó, provar un cop l'amor i tenir set d'ell tota la vida... Romàntic i nostàlgic, tot i que també estranyament optimista, el quart àlbum de Mishima, "Set Tota La Vida" (Sinnamon Records, 07), ens endinsa un cop més al cor i al cap de David Carabén, un compositor complert, antiheroi romàntic de veu personal i paraula precisa.

MISHIMA, "Set Tota La Vida"

Amb una marcada vocació literària -potser per això prenen el seu nom del malograt escriptor japonès Yukio Mishima-, per al seu quart àlbum David ha escrit de nou cançons-història que canta en Català, la seva llengua materna encara que la seva mare sigui holandesa, i que embolcalla en melodies a mig camí entre l'efervescència pop i la cançó d'autor, a l'estela de propostes tan personals com les que ofereixen The National o Lambchop. Per a l'enregistrament de "Set Tota la Vida" els Mishima han anat als estudis del mític productor Paco Loco al Puerto de Santa María. Una experiència que ha resultat molt positiva en vista dels resultats i de les seves pròpies impressions, tal i com expliquen al seu blog de myspace. Allà han acabat de donar forma als catorze temes que conformen un disc lluminós amb el que aferrar-se al present i mirar al futur sent conscients de tot el que encara no hem aconseguit i tot i això estar tranquils, tal com recita el David amb la seva veu greu i càlida a "Neix El Món Dintre l'Ull", un dels grans talls d'aquest disc. Un treball que parla de grans temes com l'amor, -'Set Tota La Vida', 'Llavors Tu, Simplement', 'Em Deuria Enamorar', 'Vine'-, o el desig -'El Temple'-, però també de la bellesa efímera dels ametllers en flor -posant música a un preciós poema de Joan Maragall a "Els Ametllers"-, o del que pots veure des de la teva balconada ('D'un Costat del Carrer', que ben vist no deixa de ser una cançó d'amor...) Tot acompanyat de melodies aparentment senzilles, amb crescendo de guitarres, pianos i bateries, vestides amb els arranjaments precisos als que Mishima ja ens tenen acostumats. Un disc que és un pas més en l'intrèpid camí d'una banda que fa temps va oblidar la por i que segueix disposada a seguir sempre creixent.